EL CONSORCI DE MUSEUS RECUPERA EL FOLKLORE CRÍTIC AMB L’EXPOSICIÓ ‘DE COROS, DANZAS Y DESMEMORIA’ AL PORT DE SAGUNT

Organitzada pel CMCV i l’Ajuntament de Sagunt, la mostra d’Art al Quadrat recupera la memòria històrica a través de la tradició oral

Podrà visitar-se fins al 22 de desembre al Centre Cívic Antic Sanatori del Port de Sagunt

El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana presenta, juntament amb la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Sagunt, l’exposició ‘De coros, danzas y desmemoria’, l’últim treball del col·lectiu Art al Quadrat —format per les valencianes Mónica i Gema del Rey Jordà—, que recupera la memòria històrica a través de la tradició oral.

Després del seu pas pel Centre del Carme Cultura Contemporània i el Centre Cultural Melchor Zapata de Benicàssim, l’exposició pot visitar-se fins al 22 de desembre al Centre Cívic Antic Sanatori del Port de Sagunt.

‘De coros, danzas y desmemoria’ és un projecte d’investigació i videocreació que va ser seleccionat en l’edició de 2017 de la convocatòria Escletxes del Consorci de Museus de producció i suport a la investigació.

En aquest projecte audiovisual, Art al Quadrat parteix de l’organització Coros y Danzas de España (1939-1977), amb la qual la Secció Femenina de FET i de les JONS va confeccionar un imaginari del folklore ‘espanyol’ apropiant i vinculant la cultura popular a l’ideal del nacionalcatolicisme del franquisme i exportant la cara més amable del règim mitjançant les actuacions realitzades a l’estranger.

Art al Quadrat parteix dels ‘Coros y danzas’ per a recuperar el folklore crític, un element que la Secció Femenina va desnaturalitzar, i amb això les històries de dones —normalment les grans oblidades— que van rebre càstigs considerats menors, com haver de rapar-se els cabells o violacions.

“Des del Consorci de Museus mantenim un compromís cultural doble amb la investigació artística a través de convocatòries com Escletxes, de la qual parteix aquesta exposició, i de transformació social, contribuint a visibilitzar el treball de les dones, la recuperació de la memòria i la reconstrucció del relat històric des d’una perspectiva de gènere”, assegura el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont.

‘De coros, danzas y desmemoria’ és un projecte “que sorgeix d’una necessitat que observem durant la producció d’una obra anterior: ‘Las jotas de las silenciadas’, gravada a Terol, en la qual recopilem històries de cinc dones durant la Guerra Civil mitjançant cants tradicionals. En aquell moment vam treballar braç a braç amb l’associació Pozos de Caudé, donant veu a les històries de dones afusellades i represaliades”, expliquen les artistes.

Recuperar el folklore crític i les històries de dones

L’exposició ‘De coros, danzas y desmemoria’ fluctua entorn de cinc eixos: la història, les cantants, el tipus de cant, la localització (els enregistraments es van realitzar en els llocs on van ocórrer les històries) i, en paral·lel, la situació personal de les creadores com a artistes-bessones-dones.

Sobre les històries recuperades, el projecte audiovisual s’estén al conjunt de la geografia espanyola i recupera casos com el de la mestra María Anievas a Castella i Lleó, depurada del seu càrrec, l’assassinat grupal de les 17 roses de Guillena (Sevilla) o la violació en grup que va patir la rapsoda Fidelita Díez a Torrelavega (Cantàbria).

La mostra recorre onze localitzacions, que es visualitzen per ordre cronològic vital i d’enregistrament: València, Castella-la Manxa, Andalusia, Galícia, Castella i Lleó, Catalunya, Canàries, País Basc, Santander, Madrid i Terol (l’última provinent de l’obra anterior). El projecte continua obert, ja que encara queden molts llocs per recórrer i moltes històries per contar i cantar.

Així, ‘De coros, danzas y desmemoria’ és un treball de sanació col·lectiu i feminista per a elevar a història relats normalment exclosos, que permet continuar mostrant que la repressió que va imposar el franquisme a tot Espanya, especialment en la vida de la dona, no va ser un acte aïllat, sinó que es va utilitzar de manera sistemàtica i va marcar diverses generacions de dones. L’objectiu d’Art al Quadrat és transcendir el relat històric per a recuperar la memòria de les damnificades per la Guerra Civil i postguerra, a les quals encara no els ha sigut reconegut el sofriment ocasionat, a fi de restituir i sanar ferides abans que desapareguen les seues memòries.

El projecte ha comptat també amb la col·laboració de la Regidoria de Biblioteques de l’Ajuntament de Sagunt, el Centre Cívic Antic Sanatori, el Ministeri d’Igualtat i el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere.

Sobre Art al Quadrat

Art al Quadrat va ser format en 2002 per les germanes bessones Mónica i Gema del Rey Jordà (València, 1982). Les dues són llicenciades en Belles Arts i, des de la seua constitució com a col·lectiu artístic, han rebut beques i premis com les beques Hàbitat de Castelló, el Premi Nacional d’Art Jove Pancho Cossío 2014, la Biennal d’Art de Mislata 2016, Arts Visuals Can Felipa 2016, la XII convocatòria d’Instalaciones de Mujeres en el CCHSN de La Cabrera (Madrid) o el 2n Premi Ciutat de Felanitx, entre altres. Actualment, realitzen projectes artístics sobre la Guerra Civil i la superació del trauma col·lectiu.

error: Content is protected !!