EL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA APROFUNDEIX EN LA PERSPECTIVA FEMENINA DE LA SEUA COL·LECCIÓ

EL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA APROFUNDEIX EN LA PERSPECTIVA FEMENINA DE LA SEUA COL·LECCIÓ

Establirà sis itineraris per les obres oferint una visió de les obres d’art centrada en la igualtat, la pluralitat i la inclusió de les dones

El projecte ‘Màtria’ es desenvoluparà al llarg de l’any

El Museu de Belles Arts de València s’ha proposat aprofundir en la perspectiva femenina de la seua col·lecció i per a fer-ho incorporarà nous itineraris que proporcionen una mirada renovada de les obres. ‘Màtria’ és el projecte que construirà una narrativa centrada en la igualtat, la pluralitat i la inclusió de les dones, com a artistes i com a protagonistes de la pintura.

La gestora cultural Irene Ballester, amb la seua proposta seleccionada en la convocatòria ‘Reset. Relectures de gènere i multiculturalitat’ del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, és qui estudiarà la col·lecció, l’exposada i la que roman en els magatzems, per a realitzar una reconstrucció històrica de l’art consolidada en una genealogia feminista.

Es dissenyaran sis itineraris que seran guiats mitjançant un codi QR que proporcionarà la informació corresponent perquè els visitants puguen fer el recorregut de manera autònoma. Així mateix, una web recopilarà totes les activitats que es desenvolupen al voltant del projecte: audiovisuals, fotografies, conferències i investigacions.

L’itineari ‘Santes i pecadores’ caminarà per les obres en què apareixen joves eròtiques, passives, fortes, transgressores, relegades i violentades sota els designis masculins. Algunes d’aquestes són ‘Maria Magdalena’, de Pedro Orrente, o ‘Èxtasi de santa Filomena’, de Vicente López Portaña.

‘Maternitats desobedients’ mostrarà la iconografia de les dones maternals i abnegades dedicades a la criança amb quadres com ara ‘Sagrada família amb santa Ana’, de Nicolau Borrás Falcó; ‘Amor de mare’, de Muñoz Degraín, i ‘La caritat’, de Josep Capuz.

‘Arrossegaments patriarcals’ se centrarà en la misogínia recolzada per la mitologia i la religió cristiana. Són exemples d’aquest apartat ‘Venus en la forja de Vulcà’, de Valerio Castello, o les pintures de denúncia social d’Antonio Fillol com ‘L’amo’ i ‘El sàtir’.

‘Dissolent fronteres’ revisa les masculinitats hegemòniques per desconstruir amb obres com el ‘Retaule dels set sagraments’, de Gherardo Starnina, o ‘Sant Sebastià atés per santa Irene’, de José Ribera.

En ‘Terra, cures i família teixides en comunitat’ s’endinsa en la feminitat en el món rural. ‘Platja de València’, de Joaquim Sorolla; ‘De l’horta recollint clavells’, de Ricardo Verde Rubio, i ‘Eixida de missa a Rocafort’, de José Benlliure Ortiz, il·lustren aquest apartat.

‘La construcció del mite de l’amor romàntic’ és l’últim itinerari que aborda la ideologia patriarcal que sosté que les dones no estan completes sense un home al seu costat. Les obres d’aquest recorregut són ‘Convit nupcial de Sara i Tobies’, del taller de Marten de Vos; ‘Retrat de Joaquina Candado’, de Goya, i ‘Retrat del matrimoni Montserrat’, de Vicente Rodes Aries.

La iniciativa serà implementada al llarg d’enguany i, segons ha afirmat el director del Museu, Pablo González Tornel, “aquest projecte pretén explorar una de les vies per a la inclusió de la perspectiva de gènere a les sales del Museu, una de les línies fonamentals d’actuació de l’equip del Museu”. Igualment, González Tornel ha subratllat que “el desenvolupament d’aquesta mena de projectes està sent possible gràcies al treball col·laboratiu amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, fonamental en la vertebració dels diferents espais museístics de la Comunitat”, i ha subratllat que “és fonamental que les visions sobre la col·lecció del Museu s’enriquisquen amb nous punts de vista com el d’Irene Ballester, la trajectòria en els estudis de gènere de la qual avala la solidesa de la proposta ‘Màtria’”.

error: Content is protected !!