EL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA OBRI UNA NOVA GALERIA D’ESCULTURA AMB MOTIU DE L’ANY BENLLIURE

EL MUSEU DE BELLES ARTS DE VALÈNCIA OBRI UNA NOVA GALERIA D’ESCULTURA AMB MOTIU DE L’ANY BENLLIURE

S’han seleccionat 144 peces de marbre, fusta, guix i bronze de final del segle XIX i la primera meitat del XX

La instal·lació ha permés que la primera planta del pati de l’Ambaixador Vich s’haja convertit en un nou espai expositiu permanent del museu

El secretari autonòmic de cultura i Esport, Ximo López Camps, ha presentat amb el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, una nova zona expositiva en l’espai museístic.

Segons Ximo López Camps, “obrim una nova galeria d’escultura dels segles XIX i XX, en la qual s’ha recuperat gran part de la col·lecció escultòrica d’entre segles que romania guardada en els magatzems des de feia dècades. S’han recuperat per a l’ocasió 144 escultures d’artistes com Marià Benlliure, Octavi i Carmel Vicent, Enric Giner, Josep Capuz, Francesc Marco Díaz-Pintado, Josep Pinazo Martínez i Vicent Beltrán Grimal”.

“La nova instal·lació ha permés incorporar al discurs de la col·lecció permanent la primera planta del pati de l’Ambaixador Vich, que per les característiques singulars que té és l’espai expositiu més apropiat per a aquest tipus d’obres artístiques”, hi ha afegit el secretari autonòmic.

El director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha indicat que “la idea d’aquesta galeria va sorgir de les converses amb María Bolaños, exdirectora del Museu Nacional d’Escultura i excepcional museògrafa. Aquesta nova sala reivindica la importància de la col·lecció escultòrica del museu i completa l’exhibició d’art dels segles XIX i XX. El museu ha fet un important esforç per a recuperar una part fonamental de les seues col·leccions i posar-la a la disposició del públic”.

Un dels protagonistes de la nova galeria és Marià Benlliure (1862-1947), el principal escultor del realisme del segle XIX, del qual el museu compta amb una important col·lecció d’obres realitzades amb diferents materials. S’hi exposen peces ocultes des de fa molt de temps, com ‘La pau del Marroc’ o els relleus funeraris per al mausoleu de la vescomtessa de Térmens, a Cabra (Còrdova). La seua posada en valor coincideix amb el 160 aniversari del naixement de l’escultor i el 75 aniversari de la seua mort.

L’altre gran component de la nova sala el marquen la modernitat i avantguarda. Davant del virtuosisme realista i preciosista de l’escultura de Benlliure, Ricardo Bellver o Agapit Vallmitjana, a València es va produir una renovació de l’escultura figurativa que va donar lloc a un nou classicisme de formes rotundes i depurades. L’obra d’escultors com Vicent Beltrán Grimal (1896-1963), Ricard Boix Oviedo (1904-1994), Josep Capuz Mamano (1884-1964), Carmel Vicent (1890-1957), Francesc Marco Díaz-Pintado (1887-1980) o Rafael Pérez Contel (1909-1990) és una mostra de la modernitat escultòrica d’avantguarda.

La Galeria d’Escultura del Museu de Belles Arts de València

La nova Galeria d’Escultura s’organitza emprant una museografia rotunda i convidant el visitant a valorar la riquesa creativa de l’escultura d’entre segles. El fil argumental estableix tres seccions diferenciades: en primer lloc, els retrats de pintors i escultors, literats i religiosos, polítics i acadèmics que van participar activament en la defensa de l’art i de la cultura a la València d’entre segles. Aquests retrats se situen en dues grans quadrícules que potencien el conjunt en oposició a la clàssica galeria de retrats disposats en successió monòtona.

En segon terme, l’escultura de temàtica religiosa. El museu custodia abundant i refinada estatuària religiosa contemporània. És el cas del magnífic ‘Crist jacent’ de Carmel Vicent, que beu de l’estudi anatòmic del món clàssic i de la imatgeria barroca castellana, o el ‘Bon Pastor’ de Josep Capuz, orientat cap a un purisme formal quasi cubista.

Finalment, les obres mestres s’exhibeixen en dos bancs seguits intercalant temàtiques diverses. Des del ‘Faune jove’, de Francesc Marco Díaz-Pintado, a la ‘Maternitat’ de Silvestre d’Edeta, els torsos femenins de Josep Capuz, Josep Esteve Edo i Mateo Inurria, ‘La jove del cànter’ de Carmel Vicent o la ‘Victòria alada’ de Josep Pinazo Martínez. En els murs també s’exposen relleus de Marià Benlliure, Vicent Beltrán Grimal i Enric Giner Canet. Per a acabar, s’hi exposen tres escultures exemptes, en tres peanyes: ‘Mirant a la mar’ i ‘Niu humà’, de Carmel Vicent, i ‘Somni’ de Juli Vicent Mengual.

Amb motiu de la nova instal·lació, s’han restaurat 44 escultures custodiades en els magatzems del museu, tasca que ha dut a terme Roberto Amador, restaurador especialista en escultura que ha desenvolupat una tasca excepcional. S’ha intervingut en els magnífics guixos de Marià Benlliure (els retrats de la reina Victòria Eugènia, del periodista Antonio Trueba i del pianista Sauer), la majoria dels bustos que s’exposen, com els del literat i periodista Teodor Llorente, l’escriptor Antoni Igual Úbeda, el torero Lagartijo, els arquitectes Francisco Mora Berenguer i Javier Goerlich, el pianista i compositor Chopin o el musicòleg López-Chávarri, o peces singulars com els ‘Muixeranguers d’Algemesí’, obra de Leonardo Borràs Artal.

error: Content is protected !!