El Teatre Arniches d’Alacant presenta la versió de la companyia Guindalera de l’obra ‘Tío Vania’ de Txékhov

  • L’alacantí Juan Pastor dirigix esta visió del text d’Anton Txékhov
  • Tío Vania està protagonitzat per Luis Flor, María Pastor, Gemma Pina i Alejandro Tous

El Teatre Arniches rep la prestigiosa companyia Guindalera divendres 23 de febrer, a les 20.30 hores, que presenta la seua visió de Tío Vania, de l’escriptor i dramaturg rus Anton Txékhov.

Esta producció, que va ser estrenada el mes de gener passat al Teatre Fernán Gómez de Madrid, compta amb una significativa presència valenciana, atés que està capitanejada per Juan Pastor, alma mater de la Guindalera, i inclou en el repartiment amb Alejandro Tous, els dos alacantins. En escena estaran, a més, Luis Flor, María Pastor i Gemma Pina.

La delegada territorial de l’IVC a Alacant, Alicia Garijo, ha destacat la rellevància i la transcendència de Juan Pastor en l’escena estatal, a qui ha assenyalat com “un gran referent”.

“Estem desitjant descobrir el nou treball de Guindalera, que estem segurs que, una vegada més, aconseguirà que puguem disfrutar al màxim d’un clàssic com este. Els que el coneixem perquè rebrem una visió nova i emocionant, i els que no, perquè descobrir esta peça a través de Guindalera és un regal”, ha afirmat.

La producció que es presenta este cap de setmana en l’Arniches és una nova visió de l’obra Tío Vània, una comèdia sobre el sentit tràgic de la vida, ressaltant l’essencial.

Els personatges de Tío Vania narren el que va succeir anys arrere en la hisenda en la qual vivien i treballaven durament Vania i la seua neboda Sonia. En esta versió, misteriosament, els personatges viuen en un temps que ja no els pertany, mostren al públic un trosset del seu passat que ja vola pel cosmos des de fa més de cent anys i que possiblement va quedar amagat en els replegaments de les seues ànimes.

En paraules de Juan Pastor, “respectant escrupolosament el text de Txékhov, però buscant una nova perspectiva, hem volgut abordar una comèdia sobre el sentit tràgic de la vida. Com en el seu moment va dir Tolstoi, “la vida no té sentit; som nosaltres els qui li’l donem”. Els fets del passat ja viscuts no es poden canviar; a més conformen la nostra individualitat. Però en el futur, en recordar aquells fets, si un canvia la seua perspectiva, tot canvia al seu voltant”.

error: Content is protected !!