LA NAU PRESENTA LA MAJOR RETROSPECTIVA SOBRE L’ARTISTA VALENCIANA MANUELA BALLESTER AMB MÉS DE TRES-CENTES HUITANTA OBRES PROCEDENTS DE TRES PAÏSOS

LA NAU PRESENTA LA MAJOR RETROSPECTIVA SOBRE L’ARTISTA VALENCIANA MANUELA BALLESTER AMB MÉS DE TRES-CENTES HUITANTA OBRES PROCEDENTS DE TRES PAÏSOS

La Universitat de València ha presentat en el Centre Cultural de la Nau la major retrospectiva de l’artista valenciana Manuela Ballester (València, 17 de novembre de 1908 – Berlín, 7 de novembre de 1994), just quan es compleixen trenta anys de la seua mort, en el marc de la programació que la Universitat de València sobre el 8 de març. L’exposició reuneix més de tres-centes huitanta obres i documents i dona a conéixer material inèdit procedent dels tres països on residí l’artista: Espanya, Mèxic i Alemanya.

La inauguració, presidida per la rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre, ha tingut lloc el dimarts 12 de març, en el Claustre i ha comptat a més amb les intervencions de de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba; la comissària de l’exposició, Carmen Gaitán Salinas i Natalia Enguix, vicepresidenta primera i diputada de l’Àrea de Cooperació Municipal, delegada específica d’Igualtat i Memòria Democràtica.

La rectora de la Universitat va sol·licitar un fort aplaudiment en homenatge a les persones exiliades, a les que els donaren suport i als països d’acollida de l’exili, destacant especialment el paper de Mèxic, on va estar exiliada Manuela Ballester i de qui va destacar la seua figura en els diferents vessants: com a mare, dona compromesa, treballadora i la col·laboradora de Josep Renau. Una “artista polifacètica” -va afegir-, que va experimentar amb nombrosos llenguatges artístics: el dibuix, el gravat, el muralisme i la fotografia, aplicats a diversos gèneres i temes com el retrat, el paisatge, la publicitat, la propaganda i la moda. I tot allò sense oblidar el seu paper de treballadora incansable per mantenir la seua família en l’exili i compromesa amb els valors de la República.

Manuela Ballester. Pintar enfront de tot és fruit de quasi una dècada de minuciosa  investigació que es està comissariada per Carmen Gaitán Salinas, científica titular del Departament d’Història de l’Art i Patrimoni de CSIC. La mostra vol contribuir a comprendre l’abast i la importància de l’activitat artística de la pintora i donar llum sobre obres inèdites, i ser així la primera gran retrospectiva sobre l’artista que aplega nombroses i heterogènies obres pel seu format, llenguatge i tècnica de l’extensa producció fora i dins d’Espanya.

Des de València, passant per l’exili mexicà i la República Democràtica Alemanya va experimentar una vida entre pinzells, murals i lluites personals. L’exposició integra pintures (inclosos els retrats, gènere pictòric en el qual destacà), il·lustracions de revistes, portades per a editorials, figurins de modes, cartells i projectes murals i publicitaris. Aquestes obres es posen en context amb fotografies, publicacions i documents d’arxiu que ajuden a conéixer la seua complexa trajectòria. 

Creadora incansable, Manuela Ballester, pertanyent a l’anomenada generació valenciana dels 30, va forjar amb cura tenacitat una obra que transcendeix fronteres i èpoques, però que “encara esperava un merescut reconeixement”, segons indica Gaitán Salinas en diferents publicacions sobre la prolífica artista valenciana. “El títol de l’exposició intenta reflectir les dificultats i obstacles –com diria Germaine Greer– a les quals hagué de fer front Ballester, derivades dels seus papers d’esposa, al costat d’un artista com Josep Renau, i de mare d’una família nombrosa en haver de fer-se càrrec dels seus cinc fills, però també de l’obligada fugida de la pàtria”. I afegeix Gaitán Salinas que la producció de Ballester va ser determinant per a “la modernitat espanyola, per a la República i, per descomptat, per als contextos de l’exili”.

La singularitat d’aquesta exposició radica en el fet que és la major retrospectiva sobre l’artista i que la Universitat de València s’ha convertit en el punt de trobada de les diferents obres. Amb un total de 50 prestadors, en la seua majoria col·leccionistes privats, la major complexitat per a la comissària i la Universitat de València ha estat precisament localitzar i registrar per després reunir en un únic lloc l’heterogènia i àmplia producció artística.

L’exposició compta amb la col·laboració institucional de l’IVAM, la Diputació de València (Igualtat), la Fundació Josep Renau, el Ministeri de Ciència i Innovació (Institut d’Història, CSIC) i el Ministeri d’Igualtat (Institut de les Dones).

L’exposició, que ocupa les sales Acadèmia i Estudi General, té quatre seccions. El recorregut s’inicia precisament en la sala Acadèmia, on es poden veure les tres primeres seccions que dirigeixen l’atenció a la formació de l’artista, els seus anys de joventut, la seua activitat durant la República, el conflicte bèl·lic espanyol i finalment l’ampli ventall de llenguatges i mitjans artístics en l’exili mexicà.

En la part dedicada als anys de formació artística s’han recuperat documents sobre com començà la seua formació en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i el seu probable pas pel taller de fotogravat del seu oncle Estanislao Vilaseca. També es mostren els primers concursos que guanyà, les primeres obres en algunes publicacions, com la portada per a la revista Blanco y Negro, o llenços com Mis hermanitas Rosita y Fina (1929), i alguns treballs de formació que veuen la llum per primera vegada per als ciutadans en recuperar-se expressament per a aquesta exposició.

La segona secció està dedicada a la República i a la guerra civil espanyola i mostra el paper que tingué l’artista en aquest període, malgrat tenir ja un fill xicotet i donar a llum la primera filla en ple conflicte: 1937. Manuela Ballester tingué un paper molt actiu i va estar molt conscienciada sobre el que les dones podien fer en la rereguarda en favor del front republicà. Així, Ballester va ser fundadora i directora de l’emblemàtica revista Pasionaria, creada a València, de la qual es mostren alguns exemplars. Aquest apartat inclou material inèdit, com el disseny del cartell Nuestra fuerza es también necesaria para la victoria (1938) i fa una ullada a la col·laboració entre el matrimoni d’artistes: la portada i la contraportada d’un número de la revista Ejército del Ebro: la portada, Renau, i la contraportada, Ballester.

La tercera secció, Els meus dies a Mèxic, es dedica als vint anys d’exili que Ballester estigué en aquell país. Un dels apartats amb més obres: més de seixanta peces en paret i setanta en vitrines, a banda de vinils i altres materials. És una etapa molt prolífica, perquè reuneix les obres que va fer des de juny de 1939, quan el matrimoni Renau-Ballester arriba al país americà, fins a agost de 1959, any en què Manuela decideix exiliar-se a la RDA, on ja havia marxat Renau un any abans. Moltes de les obres d’aquesta etapa són encàrrecs per al taller de publicitat obert per Renau, la qual cosa contribuí a subsistir en la situació de crisi sobrevinguda per l’exili. Foren projectes de diferent naturalesa en els quals a vegades col·laborà la família i on s’emmarquen, per exemple, els cartells de cine o els treballs per a la publicitat. D’altra banda, en aquest apartat es veu la labor de Ballester com a il·lustradora en nombroses publicacions, entre les quals destaca la direcció artística de la revista Mujeres Españolas, així com el treball en el món de la indumentària i la personal destresa com a retratista: li agradava representar les seues amistats i molt especialment la seua família. L’exposició ha aconseguit reunir per primera vegada els retrats dels seus cinc fills, realitzats entre l’estiu i la tardor de 1949, treball molt complex perquè els quadres dels cinc germans pertanyen a diferents col·leccionistes. També apareix un retrat dibuixat a carbonet del rector de la Universitat de València, José Puche, exiliat a Mèxic i que Manuela Ballester va retractar el 1945 perquè era amic de la família.

Finalment, la sala Estudi General recull la secció La RDA i altres viatges, unes huitanta peces en paret i aproximadament trenta-cinc en vitrina corresponents a trenta-cinc anys, de 1959 a 1994, de la vida de Ballester. I és que, encara que l’artista visqué a Alemanya, va fer molts viatges, ja que es va instal·lar al país germànic només amb els dos fills menuts, però tenia la família i els amics repartits entre l’Havana, Barcelona, Mèxic i València, i viatjà sense descans per reunir-se amb els fills i els germans. En aquesta secció es reuneixen per primera vegada quatre paisatges nevats alemanys, pertanyents a diferents col·leccions privades. Hi ha una gran quantitat de dibuixos de Berlín fets a carbonet i nombrosos gravats de tema polític realitzats per a publicacions com España Republicana, però també d’altres temàtiques. En l’última part hi ha una gran quantitat de retrats (alguns també inèdits) i fullets de galeries valencianes on Ballester exposà entre 1975 i els principis de 1980, a més d’altres  peces.

Amb aquesta gran retrospectiva sobre Manuela Ballester la Universitat de València ratifica el seu compromís amb l’art en l’exili. En 2007 organitzà l’exposició Josep Renau (1907-1982): compromís i cultura, que va ser un referent i que ara es tanca amb una altra figura clau en aquest període: Manuela Ballester.

L’exposició, que es podrà visitar fins a l’1 de setembre, es completa amb un acurat catàleg en què han participat nou investigadors d’art i de l’exili, que es presentarà el mes de juny en un seminari internacional que forma part de l’ampli programa d’activitats culturals que involucra totes les arts ¡Salirse del camino! per a entendre i participar en l’exposició.

En acabar la inauguració, el públic va poder gaudir d’un concert amb un programa elaborat a partir dels diaris de Manuela Ballester, amb la participació del pianista Antonio Galera i músics de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València.

PROGRAMA D’ACTIVITATS COMPLEMENTARI

error: Content is protected !!