LA TROBADA D’ARTISTES QUE SE CELEBRA EN EL CIRCULE DE MONÒLITS DE M’ZORA SITUAT AL NORD DEL MARROC ARRIBA A LA SEUA 14 EDICIÓ EN 2022

LA TROBADA D’ARTISTES QUE SE CELEBRA EN EL CIRCULE DE MONÒLITS DE MZORA SITUAT AL NORD DEL MARROC ARRIBA A LA SEUA 14 EDICIÓ EN 2022

El Cromlech de Mzora, un dels monuments megalítics més importants i desconeguts d’Àfrica, situat a la província de Larraix, acull de nou del 17 al 22 de septembre, la trobada d’artistes transfronterers, comptant en aquesta ocasió amb la participació de 26 artistes de 6 països diferents, entre els quals destaca la presència física del fotògraf Alberto García-Alix, el tetuaní, Hassan Echair o l’escultora valenciana Fanny Galera.

Dirigit per l’espanyol nascut al Marroc, Emilio Gallego, curador i artistes visual, el XIV M’ZORA CARAVANE de 2022, consta d’un intens programa públic de quatre dies, dos dels quals es desenvoluparà a la ciutat de Larraix i altres dues en el propi Cromlech. El programa, dissenyat sobre els objectius que han guiat aquesta original trobada des del principi, centra el seu interés principal a facilitar un espai contemporani de diversitat, col·laboració i coneixement transcultural per a la creació, que consolide els llaços d’amistat existents, sobre la base de l’art contemporani mes actual. Ací es reuneixen artistes de molt diferents nacionalitats i cultures, tant consagrats com joves i de mitja carrera, contribuint amb una part important de creació in situ i integrant-se en el context local.

El diumenge, 18 de setembre a Larraix, seran presents entre altres personalitats i formant part de les taules de debat, Mehdi Zouak, director del INBA-Tetuan o Faissal Cherradi, expert en patrimoni i assessor del Ministre de Cultura del Marroc, després dels debats es projectarà l’interessantíssim vídeo “Bab Sebta” de l’artista Randa *Maroufi, resident a París i que recentment es va exhibir en la mostra d’art marroquí que va oferir el MNCRS Reina Sofia de Madrid (teaser: https://youtu.be/2xnGBMCnhTw)

El dilluns a les 18h00, s’inaugurarà l’exposició, “Línia Sud-Nord: artistes transfronterers contemporanis”, amb presència de Javier Rioyo, director del Cervantes de Tànger, periodista i documentalista i d’Emilio Gallego, director de les trobades i comissari de la mostra, en l’Institut Cervantes de Larraix (Antena de Tànger), amb la presència de la majoria dels nou artistes de 4 països que conformen l’exposició: Alberto García-Alix (Esp) Aziz El Amrani (Ma) Bibiana Martínez (Esp) Charley Case (Be) Fanny Galera (*Esp) Hassan Echair (Ma), Karmit Evenzur (Uk) Naoual Bâzzi (Ma) i Najib Cherradi (NL). Després de la qual, es projectarà, presentat per la seua autora “Unfolding Penélope”, de Ro Caminal, una reflexió sobre les dones del Senegal que queden al seu país després de la migració dels seus marits i que no deixarà indiferent a ningú (teaser:: https://vimeo.com/255880511)

El dimarts, 20 i el dimecres 21, els participants es desplaçaran al Cromlech de M’zora, on començaran les seues instal·lacions en viu. També el dia 20, s’inicien els tallers amb les xiquetes i xiquets de l’escola local, a càrrec d’Ana Serzo i Aziz El Amrani. Aqueixa tard nit, l’artista multimèdia francés, el parisenc Fred Chemama, convidarà a la participació en la seua performances “*Fōz machine” on explora amb les seues instal·lacions les relacions dels participants amb el moviment i llum en un efecte realment màgic. Posteriorment el dia 21, a les 20h00, el grup HABEMUS DANSA, codirigit per Sandra López i la veneçolana Amanda Nóbrega i amb la participació d’Ana Serzo, Ana Belén Merino i Aziz El Amrani, durà a terme la performance “JanuaJana (A l’aigua)” Tots això i molt més es podrà gaudir en el propi jaciment del Cromlech de M’zora. Com a colofó se celebrara una jam sessió, protagonitzada per músics com Zahra El Bouanani, Youssef Chghaich i altres artistes convidats, per a celebrar totes i tots junts el equinoccio de tardor.

Una conseqüència d’aquesta activitat a més, és que unint disciplines com la fotografia, performance, vídeo, escultura, ceràmica contemporània o pintura d’un important numéro d’artistes de desenes de nacionalitats, que participen o han anat participant en aquestes trobades, s’ha anat construint un pont simbòlic entre sud i nord, generant sinergies creatives que s’emmarquen en un projecte més ampli, amb la celebració d’altres trobades connectades a França, Bèlgica o Espanya, conegut com a “Línia Sud-Nord” que continua ampliant les fronteres cap al nord d’Europa i el sud d’Àfrica, demostrant que l’art és un llenguatge universal que es nodreix i enriqueix amb la diversitat, travessant fronteres i realitats socials i culturals.

Des de M`ZORA CARAVANE es treballa a més per col·laborar a mantindre i difondre la tradició de tolerància i convivència històrica de les tres cultures en el nord del Marroc: jueus, musulmans i cristians, aportant continuïtat a uns llaços d’amistat i germanor que ens uneixen fruit d’una llarga relació en l’àmbit conegut com cercle mediterrani. La importància històrica i patrimonial dels jaciments arqueològics del Cromlech de M’zora i del Jaciment de Lixus en els quals es desenvolupa aquesta iniciativa els confereix un valor afegit. D’alguna manera, els rituals que se celebraven en ells han trobat, segles després, donen una continuïtat a través d’aquestes trobades transculturals que aporten un nou significant.

La present edició de les trobades al Marroc compta amb el suport del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, l’Ambaixada d’Espanya a Rabat-AECID, l’Institut Cervantes de Tànger, les corporacions municipals de Larraix i Ayacha o el Ministeri de Cultura del Marroc, i està organitzat per l’associació espanyola Col·lectiu L’ESPIRAL, *ACC i l’Institut Nacional de Belles arts de Tetuan, important i actualment única escola nacional de belles arts al Marroc, i per primer any també estarà coorganitzat amb l’associació Laracultura del Marroc.

SOBRE EL CRÓMLECH DE M’ZORA:

En el nord del Marroc, a 15 quilòmetres de Asilah, en la ruta de Larraix cap a Tetuan, es troba el cromlec de M’zora, el monument megalític més important d’Àfrica. Datat entre el s. IV i el s. III abans de Crist, la construcció és un túmul de forma el·líptica amb una cambra funerària de 59 metres en el seu diàmetre major i sis metres d’altura en el cim, envoltat per 167 monòlits de diferent grandària entre els quals sobreïx un de quasi sis metres denominat El Uted.

Els historiadors creuen que es va construir per a enterrar a un important rei de la tribu berber *mauri, mentre que la llegenda sosté que és la tomba del gegant Anteo, fill de Neptú i Gea, fundador de la ciutat de Tànger, mort en un enfrontament amb Hèrcules.

L’any 82 a. C., segons una narració de Lucio Plutarc, el general romà Quintus Sertorius va excavar la tomba i segons la seua crònica, van trobar en el seu interior les restes d’un gegant. Veient la veneració que els habitants professaven a aquest sepulcre, va preferir detindre l’excavació, emplenar de nou la tomba i resoldre l’assumpte amb un ritual cerimonial sagrat.

En l’àmbit científic, el debat sobre el motiu que va inspirar la seua construcció continua obert entre els qui sostenen que és una sepultura monumental utilitzada com a espai de culte i els qui defensen el seu caràcter de temple solar o lunar.

PARTICIPANTS:

Abdeslam SERROUKH (Ma) Ad-Ec (Fr) Alberto GARCÍA-ALIX (Esp) Amanda NÓBREGA (Venez)  Ana SERZO (Esp) Aziz EL AMRANI (Ma) Bibiana MARTÍNEZ (Esp) Charley CASE (Be) Emilio GALLEGO (Esp) Faissal CHERRADI (Ma) Fanny GALERA (Esp) Fred CHEMAMA (Fr) Hassan ECHAIR (Ma) Karmit EVENZUR (UK) Mehdi ZOUAK (Ma) Mireia ESTRADA (Esp) Najib CHERRADI (NL/ Ma) Naoual BÂZZI (Ma) Outman AKJEJE (Ma) Randa MAROUFI (Ma) Ro CAMINAL (Esp) Salima ABDEL WAHAB (Ma/Esp) Sandra LÓPEZ (Esp) Scipion MICHAUT (Fr) Youssef CHGHAICH (Ma) Zahra EL BOUANANI (Ma)

error: Content is protected !!