La Universitat de València ha signat un acord amb la catedral de la ciutat per a digitalitzar els fons que es conserven de l’Arxiu de la Pabordia i que són fonamentals per a l’estudi de la història de la Universitat de València, ja que permetrà rescatar documents de fa més de 400 anys.
Els pabords eren uns títols d’honor eclesiàstics que es van vincular a algunes càtedres de teologia, llengües clàssiques, cànons o dret civil universitaris, que tenien cadira al cor després dels canonges i usaven hàbits canonicals. El fons documental de les pabordies són 87 caixes, 143 llibres i uns 205 expedients i la seua importància rau en el fet que conté documents fonamentals per a l’estudi de la història de la Universitat de València, com ara actes de la Junta de Catedràtics, documents comptables, informació relativa a l’accés a les diferents càtedres universitàries, correspondència i altres tipus de documents des de 1585, any en què Sixt V va vincular les pabordies a l’Estudi General, fins al 1853, quan Francisco Villalba Montesinos (València, 1798, novembre 23 -1859, agost 20), que havia sigut vicerector en 1834 i rector (1835–1840 i 1843–1845) aconsegueix l’autorització de la reina Isabel II per a lliurar les claus de la sala de pabords al rector de la Universitat i traslladar aquest arxiu a la Catedral de València.
La trajectòria històrica de les institucions provoca dispersió documental. En el cas de la Universitat de València es produeix per diferents motius. En primer lloc, el final de l’antic règim en el segle XIX, amb una nova legislació i un canvi en l’estructura i funcionament de les universitats, que portarà amb si el trasllat de l’Arxiu dels Pabords a la Catedral, amb l’autorització de la reina Isabel II. La mateixa singularitat de l’Estudi General, vinculat des dels seus inicis al govern de la ciutat, provoca que una altra part dels documents relacionats amb la UV es conserve a l’Arxiu Municipal de València. I a més també es poden trobar documents relatius a la Universitat en arxius personals i/o familiars, relacionats amb membres vinculats a aquesta o per la relació professional d’alguns notaris amb el món acadèmic.
No es pot construir la trajectòria de la Universitat de València sense els documents conservats en el Fons de Pabords de la Catedral. La seua descripció i estudi permetrà tenir una visió més àmplia i completa de la seua història, donat l’elevat nombre de membres del clergat catedralici que van formar part del claustre i van tenir càrrecs de govern universitaris, entre ells el del rector: des del segle XVI fins a mitjan segle XIX el càrrec de rector el va ocupar un pabord. L’Arxiu de la Catedral de València facilitarà les tasques a realitzar al personal de la UV encarregat de la digitalització d’aquests documents que permetran recuperar part de la història de la Universitat que celebra els 525 anys de la seua creació.
