Pablo Rus Broseta dirigix este doble programa amb Ein Lichtstrahl, de Zemlinsky, i l’obra mestra de Schoenberg, Pierrot lunaire
- La soprano Sonia de Munck i els actors Pepe Viyuela i José Luis Montiel interpreten esta intel·ligent posada en escena de Tomás Muñoz
El Palau de les Arts Reina Sofia reviu els temps del cabaret literari vienés amb Cabaret Pierrot, una intel·ligent producció de la Fundació Juan March, que es representarà els dies 14 i 15 de febrer en el Teatre Martín i Soler.
Les Arts estrena este suggeridor doble programa compost per Ein Lichtstrahl, un espectacle de mim escrit per Oskar Geller i musicat per Alexander Zemlinsky, i Pierrot lunaire, una de les obres mestres d’Arnold Schoenberg, el ‘pare’ de l’avantguarda musical del segle XX, que es va basar en poemes del belga Albert Giraud, traduïts a l’alemany per Otto Erich Hartleben.
El director d’escena Tomás Muñoz planteja una intel·ligent posada en escena, que es basa en l’elegant vestuari de Gabriela Salaverri, per a transportar al públic a l’esplendor dels anys del teatre liricoliterari de principis del segle passat de la mà de la vibrant actuació de la soprano Sonia de Munck i els actors Pepe Viyuela i José Luis Montiel.
El valencià Pablo Rus Broseta, després del seu excel·lent treball en El retablo de maese Pedro, de Falla, dirigix un ensemble de músics de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i el pianista Eduardo Fernández en esta exuberant proposta musical.
La Fundació March assumix la producció de Cabaret Pierrot en la qual convergixen l’apogeu del cabaret literari en el vell continent i les biografies entrellaçades de dos compositors de l’Europa d’entreguerres: Schoenberg es va casar amb Mathilde, germana de Zemlinsky en 1908.
En Ein Lichtstrahl, un original mimodrama, com el mateix Zemlinsky el va anomenar, l’austríac anticipa la fusió revolucionària de música i imatge del cinema mut primerenc, en narrar-nos una infidelitat tan sols descoberta per Un raig de llum (Ein Lichtstrahl).
Compost deu anys després, en Pierrot lunaire, és una de les obres de referència d’Arnold Schonberg. La partitura gira al voltant del cèlebre personatge de la italiana commedia dell’arte. En esta, Schoenberg introduïx una de les seues revolucionàries aportacions, l’sprechgesang (cant parlat), a mig camí entre el recitat i la melodia, així com l’adopció d’una estètica expressionista atonal.
