- L’Espai en Vitrina de la Facultat de Belles Arts es transforma en un aparador d’activisme i reuneix les peces del col·lectiu Tàctiques Públiques sorgides d’intervencions crítiques en l’entorn urbà.
- L’exposició, comissariada per l’artista i catedràtica Mau Monleón Pradas, s’inaugura oficialment divendres 5 de juny a les 11.00 hores.
- Les 19 creadores i creadors vinculats a la UPV sacsegen la institució acadèmica connectant l’activisme de carrer amb la intervenció i la investigació estètica des d’una perspectiva feminista.
Els carrers i les places de València han funcionat durant les últimes setmanes com un laboratori d’experimentació sociopolítica, un territori de disputa on l’art ha eixit dels marges tradicionals per a confrontar les violències quotidianes. Ara, tot aquest impuls activista i de guerrilla comunicativa es trasllada de manera estratègica a l’entorn institucional. Divendres 5 de juny a les 11.00 h, la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València (UPV) inaugura l’exposició col·lectiva ESQUERDAR EL SILENCI. Fragments sobre gènere i violència al seu conegut Espai en Vitrina.
La mostra, que compta amb la col·laboració de la Plataforma Internacional ACVG (Art Contra la Violència de Gènere), recull les produccions, els arxius i els vestigis del Col·lectiu Tàctiques Públiques. Aquest front artístic està integrat actualment per 19 creadores i creadors vinculats a la UPV mitjançant experiències desenvolupades a través de Tàctiques d’Intervenció de l’Art Públic.
Sota el comissariat de l’artista, activista feminista i catedràtica Mau Monleón Pradas, el projecte expandeix el concepte convencional de la denúncia estètica. No es busca la mera contemplació passiva per part de l’espectador, sinó plantejar una anàlisi polifònica, incòmoda i urgent de les violències estructurals, simbòliques i sistèmiques que travessen tant els cossos com el territori contemporani.
Una veu contínua davant la normalització de la violència
L’exposició s’alça com un altaveu crític en un moment en què la pedagogia feminista és més necessària que mai. En paraules de la comissària, Mau Monleón Pradas:
«La violència de gènere està completament globalitzada i s’exerceix de manera sistèmica tots els dies de l’any; per això l’activisme feminista i l’art públic de guerrilla han d’operar de manera contínua en la societat, anant molt més enllà de les commemoracions institucionals o de dates assenyalades com el 25N (Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones).»
Amb aquesta premissa, la mostra fuig dels discursos estacionals per a recordar que les estructures de dominació masclista operen de manera ininterrompuda.
Del carrer a l’aparador: el trasllat d’esferes
El nucli metodològic de l’exposició radica en un canvi d’escenari estratègic. Les propostes artístiques van nàixer primer en l’espai urbà a través d’accions directes, derives situacionistes i dinàmiques participatives que van ocupar l’espai públic valencià. En aquesta segona fase, l’Espai en Vitrina de la UPV assumeix el paper de dispositiu de condensació.
El col·lectiu ha processat les experiències exteriors per a articular obres específiques (site-specific) conceptualitzades exclusivament per als límits transparents de la vitrina. D’aquesta manera, l’aparador de la facultat es transforma en un node d’agitació visual que interpel·la directament la comunitat universitària —estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis— en el seu trànsit quotidià, forçant-la a mirar allò que la rutina invisibilitza.
Cartografia de les obres i eixos temàtics
El teixit crític de l’exposició es desplega a través d’una gran diversitat de formats —instal·lació, fotomuntatge, performance, llibre d’artista i peces interactives— que aborden problemàtiques urgents des de la perspectiva de gènere:
Salut, cos i submissió química: L’obra d’Iris Cerdán qüestiona la medicalització normalitzada dels cossos de les dones mitjançant una instal·lació sobre els efectes invisibles dels anticonceptius hormonals.
Per la seua banda, Fátima Tomás presenta una instal·lació immersiva en forma de tenda que simula l’interior d’una vagina per a denunciar el biaix de gènere en els assajos clínics i la investigació mèdica, visibilitzant fluids com la sang menstrual.
Domesticitat, genealogies i identitats: Daniel Rus Sancho transforma l’acte quotidià d’estendre la roba en un arxiu de memòria col·lectiva, transferint retrats d’àvies sobre llençols blancs per a reflexionar sobre la cura imposada com a violència estructural. En aquesta mateixa línia de deconstrucció familiar, Jules Schapira convida, a través d’entrevistes, a conéixer les mares i les àvies més enllà del seu rol maternal.
En un pla més simbòlic, Mar Aragó Fenollar utilitza intervencions efímeres amb arena i petxines per a explorar la identitat natural i femenina inspirada en Ana Mendieta, mentre que Carlos Rascón Cañada tanca una matrioixca dins d’una gàbia inspirada en la donzella de ferro, evidenciant l’herència dels rols de gènere imposats.
Espai públic, por i control social: Les frases quotidianes que condicionen la llibertat de les dones quan caminen per la ciutat són l’eix de la instal·lació participativa d’Andrea Liu Zheng, on el públic pot intervindre les parets amb els seus propis testimonis de vigilància.
Almudena Bernales de la Calzada suma al projecte la dansa-performance site-specific «Todo este ruido» i una peça audiovisual que recopila discursos masclistes normalitzats en els mitjans de comunicació contemporanis.
Disseny i institucions amb biaix de gènere: Juanjo Boigues Cantos utilitza el fotomuntatge i la interpel·lació directa per a demostrar com el disseny automobilístic i el màrqueting perpetuen l’objectivació de les dones i ignoren la seguretat del cos femení en els accidents.
Així mateix, Paula de los Santos Verdejo intervé les papereres del campus amb llana i la pregunta «I ací hi capc?», una dura crítica a l’exclusió i invisibilització de les dones en les institucions artístiques i laborals.
Violència extrema i dissidències: La cruesa de les agressions sexuals es materialitza en l’obra de Tereza Pavlova Ivanova, que ret homenatge a Noelia Castillo Ramos —víctima d’una violació grupal que va derivar en paraplegia i en una posterior sol·licitud d’eutanàsia— mitjançant un llibre d’artista artesanal que inclou pàgines en blanc per a recollir l’empatia del públic.
Finalment, la perspectiva internacional i la defensa dels drets humans arriben amb Philine König i la seua obra Redirect, una instal·lació interactiva que utilitza cons de trànsit transformats en megàfons amb els colors de l’orgull per a denunciar la persecució legal i política que pateixen les realitats queer en països com Rússia o els Estats Units, recordant que la defensa de la diversitat protegeix la democràcia.
La nòmina completa de participants la conformen Belén Arias Pereiro, Mar Aragó Fenollar, Almudena Bernales de la Calzada, Juanjo Boigues Cantos, Martina Cecchi —que aporta una crítica a l’esborrament cultural del consum—, Iris Cerdán Pesudo, Paula de los Santos Verdejo, Paula García Núñez, Tereza Pavlova Ivanova, Philine König, Andrea Liu Zheng, Gabriela Mejías Giménez —amb cartells sobre la lentitud en la conquesta de drets—, Luciana Olivares López, Eric Palma Esteve —amb una acció sobre la tensió cos-naturalesa—, Carlos Rascón Cañada, Juan Romero Ruiz, Daniel Rus Sancho, María Sampedro Reyes —que denuncia, mitjançant frases als passadissos, la segregació històrica per sexes en els instruments musicals—, Jules Schapira i Fátima Tomás Pons.
Dades d’interés per a l’agenda cultural
Títol: ESQUERDAR EL SILENCI. Fragments sobre gènere i violència. Comissariat: Mau Monleón Pradas. Artistes: Col·lectiu Tàctiques Públiques 2026. Lloc: Espai en Vitrina, planta baixa de la Facultat de Belles Arts (Edifici 3N), UPV. Inauguració: Divendres, 5 de juny de 2026, a les 11.00 h. Dates d’exhibició: Del 5 al 12 de juny de 2026. Horari: Consultar l’horari de la Facultat de Belles Arts.
