Fins al 27 de setembre es pot visitar al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) l’exposició Breu història d’una passió. La Col·lecció Avelino Marín al Centre del Carme de València, comissariada per Juan Bautista Peiró.
La mostra reuneix obres de Rembrandt van Rijn, Édouard Manet, José Guadalupe Posada, Henri Matisse, Jules Pascin, Georges Valmier, Richard Lindner, Kurimoto Toyo, Joseph Beuys, Eusebio Sempere, Andy Warhol, R. B. Kitaj, Alexandre Hollan, James Bidgood, Paula Rego, Joan Hernández Pijoan, Antonio López, David Hockney, Esther Ferrer, Araki, Liliana Porter, Pat Andrea, Nazario, Miquel Navarro, Robert Mapplethorpe, Rosa Torres, Guillermo Pérez Villalta, Juan Manuel Díaz Burgos, Gary Lee Boas, César Fernández Arias, Herta Müller, José Antonio Suárez Londoño, Alberto García-Alix, Ouka Leele, Tony Oursler, Thomas Ruff, Erwin Olaf, Hans Hemmert, Alejandro Corujeira, Equipo Crónica, Lido Rico, Claire Kerr, Sean Mackaoui, Enrique Marty, Loretta Lux, Santiago Ydáñez, Miwaco, David Delfín, Manu Arregui, Sergio Belinchón, Javier Pividal, Rosalía Banet, Inma Liñana, Sandra Gamarra, Javier Arce, Nico Munuera, Antonio González, Jaime Hayón, Sonia Navarro, Ramón González Palazón, Rashid Johnson, Manu Blázquez, José Luis Cremades, Laurina Paperina, Santiago Giralda, Alejandra Freymann, Alberto Feijóo, Christian Lagata, Lluc Margrau i Claudia Pastomas, així com Equipo Límite, totes elles pertanyents a la col·lecció del col·leccionista Avelino Marín.
Col·leccionar acostuma a respondre a una pulsió molt pròxima a la passió amorosa. Quan estimes algú, procures estar amb aquesta persona i, amb el temps, compartir la vida i construir una llar. Salvant les distàncies, aquest símil resulta especialment pertinent en aquest cas, ja que, després de diverses dècades dedicades al col·leccionisme, Avelino Marín i Luis Leao decidiren construir una casa per a albergar i mostrar bona part de la seua col·lecció. Es tracta d’un singular projecte de l’arquitecte Javier Peña Galiano, desenvolupat entre 1999 i 2003, concebut expressament com una Casa per a dos col·leccionistes.
La col·lecció supera les 1.800 obres d’art i objectes, des de ceràmica fins a dibuix, vídeo, fotografia, pintura, escultura i instal·lació. Aquest caràcter interdisciplinari es veu reforçat per una extraordinària nòmina d’artistes que combina mestres antics amb creadors contemporanis, així com noms pròxims amb grans figures internacionals.
Seguint aquest fil conductor, la planta de la sala Carlos Pérez del Centre del Carme s’ha adaptat parcialment a la distribució de la casa, atapeïda d’obres d’art en totes les seues estances. Les peces s’han organitzat segons criteris disciplinaris i temàtics al voltant de quatre espais d’ús domèstic: l’estudi, l’habitació principal, la sala de jocs i el saló menjador. Aquest recorregut respon a un senzill joc de dualitats habitual en qualsevol habitatge: públic-privat, diürn-nocturn, treball-oci i activitat-descans.
A l’Estudi, el dibuix, el gravat i l’obra seriada constitueixen el nucli del conjunt. Hi destaquen noms imprescindibles com Rembrandt, Édouard Manet, Henri Matisse, Jules Pascin, David Hockney, Paula Rego, Richard Lindner, R. B. Kitaj, Pat Andrea o Antonio López.
L’Habitació principal, amb bany i gimnàs, acull obres de caràcter més íntim, en què el cos —amb les seues derivacions eròtiques, funcionals, autobiogràfiques, simbòliques i poètiques— es converteix en el protagonista principal, mentre que el paisatge i la natura assumeixen un paper secundari. En aquest espai es poden contemplar obres d’Erwin Olaf, Guillermo Pérez Villalta, Claire Kerr, Liliana Porter, Laurina Paperina, Loretta Lux, Alejandra Freymann o Nazario, entre altres.
A la Sala de jocs, el vídeo és la disciplina protagonista. Una dotzena de peces audiovisuals, ordenades des d’un plantejament més realista fins a un tractament més gràfic de la imatge, reuneixen artistes especialment representatius de la col·lecció, com Rashid Johnson, Erwin Olaf, Hans Hemmert, Manu Arregui i Liliana Porter. Completen aquest espai dues videoinstal·lacions de Tony Oursler i Ramón González Palazón. Als laterals, la fotografia actua com a registre i evocació d’una etapa històrica marcada pel glamour internacional de l’artista convertit en superestrella i per l’entusiasme de l’efervescent movida hispànica.
Finalment, el Saló menjador té la pintura com a eix vertebrador, amb incursions puntuals en la porcellana i la ceràmica. A més de la primera adquisició del col·leccionista, realitzada quan només tenia setze anys —dues figures de porcellana vienesa—, s’hi presenta l’obra contemporània (un quadre d’Equipo Crónica) que va obrir el camí d’un territori de col·leccionisme que no ha deixat d’ampliar-se. En aquest àmbit, la proximitat, tant emocional com geogràfica, esdevé el fil conductor d’un conjunt en què artistes de referència com Pat Andrea o Liliana Porter conviuen amb obres de Rosa Torres, Javier Pividal, Rosalía Banet, Nico Munuera, Eusebio Sempere, Sonia Navarro, Inma Liñana, Equipo Límite i Antonio González, entre altres.
L’elevat nombre de peces i les limitacions de l’espai expositiu han obligat a una selecció necessàriament restrictiva. Amb poc més d’un centenar d’obres s’han configurat quatre ambients diferenciats que recreuen, d’alguna manera, el caràcter exuberant, dens i eclèctic d’una col·lecció que desborda generosament totes les estances de la seua extraordinària casa.
Juan Bautista Peiró. Universitat Politècnica de València
