L’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat denuncia un acte de vandalisme en el monòlit del Convent de Santa Clara

L’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat denuncia un acte de vandalisme en el monòlit del Convent de Santa Clara

El consistori ha netejat el monòlit en memòria de les dones empresonades en el convent de Santa Clara durant la Dictadura franquista, després d’haver patit un atac vandàlic que havia tapat amb pintura el text i la foto de les dones represaliades. La Regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha informat d’esta intervenció municipal i ha recordat que “el monòlit és una nova fita dins del projecte “València en la memòria”, promogut pel govern de Joan Ribó des de l’any 2016, amb la intenció de mantindre viu el record de tota una sèrie d’edificis i espais públics significats durant la Guerra Civil i la Dictadura per qüestions polítiques, culturals o de simple vida quotidiana”.

“València en la Memòria” és un projecte de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals que recupera per a l’espai públic de la nostra ciutat edificis o monuments que tingueren un important paper (polític, cultural i quotidià) durant la guerra civil, i para especial atenció a l´any en què València fou capital de la República (novembre 1936-octubre 1937). Es tracta un conjunt de punts que dibuixen una ruta composta per 17 monòlits, la majoria d’ells al centre històric, però no sols, ja que hi ha d’altres pels barris de Soternes, el Cabanyal o Natzaret, i tots ells es poden consultar des de la web https://cultural.valencia.es/es/ruta/valencia-en-la-memoria/.

“Les dones que este monòlit recorda i a les quals ret homenatge han estat massa temps invisibilitzades per ser persones compromeses amb la llibertat i la democràcia, però també pel fet de ser dones i, des de l’Ajuntament de València, garantirem que ara tinguen la visibilitat que mereixen, per molt que algunes persones intenten amagar-les amb actes vandàlics”, ha dit Glòria Tello.

El record d’estos espais s’emmarca dins de les polítiques públiques de memòria democràtica i s’ajusta també al que contempla la llei de Memòria Democràtica del govern espanyol, “norma que té per objecte la recuperació, salvaguarda i difusió de la memòria democràtica en funció dels principis de veritat, justícia i reparació”, ha conclós Glòria Tello.

El passat 31 de desembre de 2021 el monòlit informatiu col·locat recentment per l’Ajuntament de València davant del convent de Santa Clara va patir un acte de vandalisme.

Aquest monòlit constava d’un text històric elaborat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, una fotografia i un plànol del projecte de l’edifici.

El seu objectiu era informar a la ciutadania de la història d’aquest edifici, especialment durant la dictadura franquista quan va funcionar com a presó de dones. Els murs del Convent de Santa Clara van albergar en els primers anys de la dictadura a aproximadament mil preses, sobretot polítiques, i als seus fills en condicions de vida terribles. El monòlit
servia també per a recordar-les, en un exercici de memòria democràtica.

Tant el text informatiu com la fotografia de les preses polítiques van aparèixer gargotejades, tapades, amb esprai. Des de l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València denuncien “aquest acte de vandalisme, aquest nou intent d’esborrar-tapar la història recent, aquest nou atac a la memòria democràtica, aquesta agressió a les dones preses per la dictadura franquista”.

Text històric del monòlit, elaborat per l’Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València

El Convent de Santa Clara va ser construït en 1911 per a una comunitat de religioses caputxines. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les autoritats republicanes ho van utilitzar com a presó masculina. Posteriorment, a l’inici de la dictadura, va funcionar com a presó per a dones entre juny de 1939 i abril de 1942. Era una filial de la propera Presó
Provincial de Dones, completament desbordada per la repressió franquista de postguerra.

Aproximadament mil preses represaliades per la dictadura van passar per aquesta presó improvisada. Eren dones d’esquerres, defensores de la Segona República, antifranquistes o familiars “de”.

Les condicions de vida eren terribles: amuntegament, aliments insuficients i en mal estat, condicions higièniques i sanitàries deplorables, paràsits, malalties, càstigs i maltractaments. També van viure xiquets i xiquetes molt xicotets, fills de les preses. En els seus quasi tres anys de funcionament, van morir set xiquets.

Fotografies: Eloy Ariza.

error: Content is protected !!