Més de 300 estudiants de secundària i batxillerat han participat en el programa Conéixer el territori – Joves pel riu Palància, de la Universitat de València

Més de 300 estudiants de secundària i batxillerat han participat en el programa Conéixer el territori – Joves pel riu Palància, de la Universitat de València

El programa Conéixer el territori – Joves pel riu Palància, de la Universitat de València s’ha desenvolupat durant el curs acadèmic 2022-2023, amb la participació de més de 300 estudiants de secundària i batxillerat dels centres educatius de la comarca de l’Alt Palància. La clausura d’aquest programa, promogut pel Vicerectorat de Cultura i Societat, ha tingut lloc el divendres 3 de novembre a la Sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, on s’han presentat els resultats obtinguts.

Amb motiu de la presentació dels resultats del projecte, s’ha realitzat un acte en la facultat, presentat pel vicedegà Emilio Iranzo, que ha comptat amb la participació de la delegada de la rectora para programes Universitat-Societat, María Dolores Pitarch; la responsable del projecte, la catedràtica  Ana María Camarasa, i un taula redona amb les intervencions de Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana; Francisca Segura, catedràtica de Geografia Física; María José López, catedràtica de Geografia Física i coordinadora del Grau de Geografia i Medi ambient; i María Pilar Peñarrubia, professora ajudant de Geografia Humana i directora del PID Intergeneraciones.

María Dolores Pitarch ha destacat que “el coneixement universitari sobre el territori ajuda a fomentar el pensament crític, promoure una cultura de fets verificables i no creences infundades” i ha subratllat que la Universitat vol conjugar aquesta cultura amb projectes on s’implique a la ciutadania com a eix vertebrador. Alguna cosa que també ha explicat Ana María Camarasa, que ha detallat que la participació estudiantil en equip s’ha materialitzat en activitats basades en l’estudi i conservació del riu Palància, amb eixides al camp, tallers, exposicions, xarrades, debats i participació en xarxes socials. A més, han elaborat un informe sobre l’estat ecològic del riu i han proposat mesures per a la seua millora.

Els objectius que s’establien en aquest projecte s’han centrat, principalment, a incloure els joves en els processos col·laboratius de participació ciutadana en matèria mediambiental, així com a protegir el patrimoni cultural, potenciar la comunicació intergeneracional, la transferència de coneixement de la Universitat i la creació d’experiències APS.

Antecedents del projecte

El riu Palància és un sistema fluvial mediterrani amb una conca vessant de més de 976 Km² que naix al Toro i desemboca als termes municipals de Sagunt i Canet d’en Berenguer. Encara que presenta un règim fluvial de circulació contínua en la capçalera, a partir de Sot de Ferrer  només porta aigua amb pluges de certa importància. Això fa que la desembocadura estiga seca la major part del temps i que, tant a Sagunt com a Canet d’en Berenguer, la percepció del llit com a riu estiga bastant desvirtuada. Si a això afegim el fort caràcter industrial de la població del Port de Sagunt, entendrem que la ciutadania estiga més desvinculada del riu que en altres trams d’aquest (amb major tradició agrícola).

No obstant això, el riu constitueix un espai verd d’inestimable importància ecològica per a l’entorn, que ha de ser posada en valor. Fins a l’actualitat, cap dels plans de restauració de la desembocadura que s’han dut a terme han resultat efectius, en gran part per inadequació de les mesures aplicades, fet que evidencia un gran desconeixement de la dinàmica fluvial. A això caldria afegir la pròxima instal·lació de la firma Volkswagen a Sagunt i la important demanda de sòl artificial que això implicarà per a cobrir funcions urbanístiques, industrials i logístiques. Arribats a aquest punt, resulta fonamental comptar amb una bona ordenació territorial, com apunten la majoria d’estratègies mediambientals actuals: Agenda 2030, Objectius de Desenvolupament Sostenible, Pacte Verd Europeu, Estratègies d’Adaptació al Canvi Climàtic, etc.

En aquest procés de bones pràctiques resulta crucial la participació ciutadana. I el primer pas consisteix a formar i informar la població sobre el funcionament del riu. El primer pas per a protegir-lo és conèixer-lo i el segon és cuidar-lo. En aquest sentit, des d’associacions locals ecologistes (Acció Ecologista-Agró) i culturals (Nautilus), en col·laboració amb l’Ajuntament de Sagunt (Casal Jove), s’han dut a terme recentment diverses iniciatives de conscienciació, sota el lema general Quin Palància volem?, en les quals van col·laborar membres de la Universitat de València i de la Direcció General d’Ordenació Territorial de la Generalitat Valenciana. Aquestes iniciatives van tenir una àmplia resposta social en els diferents rangs de l’edat adulta, però menys acceptació en els joves. D’ací la implementació d’aquest projecte universitari. 

error: Content is protected !!